Introducció

La historia del piragüisme va de la mà de la historia de la humanitat. El piragüisme es considerat un dels primers medis de locomoció que l’home va dissenyar i utilitzar. Gracies als  descobriments fets per l’arqueòleg anglès Leonard Wooley, qui va trobar a la tomba del Rey Sumerio una canoa i un rem de plata que s’estima que superen els 6.000 anys d’antiguitat. Aquest descobriment converteix al piragüisme en uns dels medis de transport més antics ja que la roda es suposa que va ser inventada posteriorment.

Molts anys desprès i a través dels seus escrits, Cristóbal Colon va introduir la paraula piragua a Europa i va ser Garcilaso de la Vega el que va definir el concepte com a embarcació sense coberta.

A Espanya els primers passos es van donar en piragües amb fi turístic, construïts amb lona i amb fusta. Els seus tripulants realitzaven descensos i travessies origen de les competicions d’avui dia. Arribat al seu afany per les piragües van culminar aventures com la travessia del Estret o el viatja a Roma al 1950. Progressivament, el 4 de Desembre de 1959, va néixer la Federació Espanyola de Piragüisme i el primer Campionat Nacional, va ser al 1960 al riu Guadalquivir, a Sevilla amb la participació de 25 regates.

Al 1968, el Descens Internacional del Sella va ser l’esdeveniment de major repercussió dins d’aquest esport, la seva magnitud, al seu arreic social i el caràcter tradicional d’aquesta prova, van ser centre d’atenció de mig mon amb aquest espectacle que va néixer com a element d’excursió al 1930.

A partir de 1976 i amb la presencia de Jocs Olímpics, campionats del mon, Copes d’Europa de diferents modalitats del piragüisme es comencen a guanyar les primeres medalles: JJOO Montreal 1976 (plata i bronze), Moscou 1980 ( 2 plates i bronze), Los Angeles 1984 ( bronze)... entre d’altres.  A finals del 1984, van viure el major creixement en aquest esport, amb la xifra de 16.000 llicencies de participació a nivell nacional, amb el creixement del turisme en piragua augmentant paulatinament aquestes xifres fins a l’actualitat.

Com a grup, vam escollir aquesta disciplina ja que tots quatre provenim d’esports molt diferents com son, el Rugbi, el futbol sala, la boxa i el futbol 11. Ja que mitjançant els nostres esports dominaven el medi terrestre  i com a esportistes amb superació personal ens era tot un repte el poder testar i intentar dominar el medi aquàtic i a més a més amb la dificultat que dona l’aigua brava a traves de les corrents. 

On?

L'activitat va ser realitzada a Ponts, un municipi i localitat de la província de Lleida amb 3.000 habitants, situat a la comarca catalana de la Noguera. Se situa a la subcomarca del Segre Mitjà.

Els orígens es remunten a temps llunyans, ja que es van trobar restes prehistòriques com el dolmen de Sols de Riu, o escultures datades a l'edat de Bronze. El poble està dominada per l'antic castell en ruïnes, l'Església romana també amb ruïnes, el desaparegut monestir; i l'Església de Santa Maria, construcció gòtica del segle XIX durant les guerres carlistes, i reedificades posteriorment.

Ponts disposa de nombrosos racons per descobrir, com el seu passeig, el passatge Pinyolà, la plaça Planell, el carrer Major, l'antiga muralla o el carrer de Santa Maria. La seva situació, a prop del riu Segre, i el magnífic entorn que l'envolta, permet la pràctica de diverses activitats lúdiques, com el piragüisme, un dels esports més tradicionals de la zona. La bicicleta de muntanya, el motociclisme, el senderisme, la pesca i la caça; o els esports d'aventura, com el rafting, l'escalada i el ràpel, completen l'oferta.

Club Náutic Mig Segre va ser l'encarregat de portar durant els 4 dies que vam estar a Ponts, la nostra formació bàsica de piragüisme en aigües braves. Per conèixer una mica més a aquest club de piragüisme ens remuntarem en la seva història i així coneixerem les seves arrels.  
El club Náutic Mig Segre va ser fundat l'1 d'Agost de 1977 per Miguel Calvet com a president. Per començar van organitzar el primer curs de natació per a la gent de Ponts malgrat la falta d'instal·lacions. Però és en 1978 quan es produeix l'arrencada real del Club apareixent en la revista Portaveu de Ponts i reivindicant unes instal·lacions esportives i piscines municipals. Es duu a terme el primer curs de monitors de piragüisme a càrrec d'un tècnic de la Federació Espanyola de Piragüisme, on prenen parteix palistes de tota la província. També es participa aquest mateix any en el campionat de Catalunya. 

Durant els següents anys el Club Náutic Mig Segre es va consolidant i no és fins a l'any 1985 on el club va “vent en popa” aconseguint èxits esportius a nivell de campionats de Catalunya i Espanya.

Malgrat algunes dificultats del camí, gràcies a la nominació de Barcelona 92 com a seu dels Jocs Olímpics, es decideix participar en la modalitat d'eslalon en aigües braves. L'inici d'aquesta nova modalitat no és fàcil, però gràcies al regal per part de la “Ferrovial” (una furgoneta i 10 equips d'iniciació) permet al club pujar-se al tren de l'alta competició.




El remolí dels JJOO fa que tot s'acceleri i s'aconsegueixen les 2 primeres medalles d'eslalon en aigües braves en els campionats d'Espanya. Toni Ferreros participa per primera vegada en competició internacional com a membre de la selecció nacional i quedant concentrat per a la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Malgrat els grans esforços de Toni es queda a les portes de l'equip nacional de cara als JJOO. Tot aquest esforç dóna els seus fruits mes avanci quan als JJOO d'Atlanta de 1996 entra dins de l'equip nacional. El club es va consolidant cada vegada més en competicions d'Espanya convertint-se en un referent en eslalon d'aigües braves.

En 1997 la riuada es porta de nou les instal·lacions del camp d'entrenament i de competició fent que el moment del club es dificulti. Es convoquen eleccions de nou i juntament amb una nova directiva plena d'esperances i il·lusions es presenta un nou projecte de construcció de l'edifici de serveis del Club Náutic Mig Segre damunt de l'antic magatzem i vestuaris de futbol. Per la cara de l'alta competició es planteja un nou objectiu, Sídney 2000, Toni Ferreros entra de nou en l'equip nacional, mentre que Jordi Sagna es queda als afores. 
Durant tot l'hivern es treballa en la construcció del club que en el 2000 es dóna per finalitzada la primera fase: el magatzem, les oficines i la sala de control de competició. Després dels JJOO de Sídney 2000 es produeix un canvi generacional. Toni es consolida com a tècnic del Club duent a terme tasques de promoció, competició i formació de tècnics en l'INEF Catalunya.  


En 2002 comença la fase 2 de construcció (vestuaris i aules) del club mitjançant una subvenció per part de la Generalitat de Catalunya.

Són en els anys següents on s'obtenen èxits esportius a nivell nacional i internacional en diferents categories buscant com a objectiu la participació en les següents olimpíades d'Atenes 2004.  
Aquesta vegada és Jordi Sagna qui entra en l'equip nacional aconseguint d'aquesta manera una participació total en els últims quatre JJOO de piragüisme d'aigües braves i cada vegada millor. El diploma aconseguit per Jordi és el resultat mes destacat en una participació olímpica. S'inauguren els nous vestidors i amb èxit en la participació de cursos d'estius organitzats pel Club, amb joves promeses de Ponts i la incorporació per primera vegada de palistes d'Artesa de Segre. 
Es comença un treball important de base per incrementar el numero de palistes en la Copa d'Espanya. 
En 2006 el club Náutic disputa la Lliga Estatal d'aigües braves aconseguint medalla d'or en tota la modalitat de canoa. I és a partir d'aquí on el Club Náutic Mig Segre es converteix en un dels referents d'aigües braves a nivell nacional, obtenint grans resultats en totes les competicions nacionals i internacional.

El pantà de Camarassa està situat entre els pobles de Balaguer i Tremp. El riu que alimenta al pantà és el Noguera Pallaresa que neix a la zona del port de Baqueira, a la vall d’Aran, i on les seves aigües són molt famoses per la pràctica de rafting i piragüisme.

Respecte al pantà de Rialb, es trova als peus de Tiurana, limitat per les muntanyes de Peramola, Oliana, Bassella, Baronia del Rialb, Ponts i la mateixa Tiurana. Alimentat pel riu Segre, el Rialb esta rodejat per preciosos boscos. Aquest té 99 metres alçada i es va començar a construir al 1992 i inaugurat al 2000. És el segon pantà més gran de Catalunya.

 

Que?

Dia 1

El primer dia al matí vam iniciar la nostra activitat al piragüisme a l'estany pròxim al Club Nàutic Mig Segre. Primerament a nivell teòric vam rebre nocions sobre els aspectes més bàsics a tenir en compte, com les palades, el sentit de l'equilibri i el fet de conduir el kayak amb les cames també i tots els components que permeten navegar i estar equipats.

Així coneixem com a eina principal el propi kayak, format per les diferents parts que el composen, com la banyera, proa o popa entre altres:

Com a elements dins el marc de seguretat i material vam teoritzar sobre la importància de portar el neoprè, el casc, per possibles cops, la importància de l'armilla salvavides per oferir flotabilitat en cas de caure a l'aigua i el cobrebanyera, per que no entri aigua a la embarcació i amb la seva corresponent cinta per estirar en cas de bolcar i poder sortir amb rapidesa del kayak i estant sota l'aigua.

L'últim element important es el rem, material amb el que conduïm l'embarcació i  ens propulsem per l'aigua, de doble fulla i on vam veure quina eren les maneres més efectives de ficar-lo a l'aigua i les seves parts, com mànec, nervi o pala.

Al matí a l'estany vam fer iniciació de la tècnica bàsica a aigües tranqui-les i començar a treballar el següents aspectes:

·       Entrada a l'aigua.

·       Conducció lineal amb punt fix.

·       Palada de propulsió, palada circular i frenada.

·       Iniciació en el cop de casc i equilibri.

·       Aprendre a sortir de l'aigua amb l'embarcació girada.

Per la tarda vam aplicar els principals aspectes tècnics desprès de una classe teòrica amb la didàctica del joc. Vam reforçar la nostra tasca inicial, mitjançant els següents jocs:

· Sardines: El clàssic joc dels paquets on s'ha d'ajuntar el número anomenat el més ràpid possible, eliminant aquells que no aconsegueixen formar el grup.

· Arranca cues: Tothom amb un tros de cinta ha d'intentar a la senyal, que no li treguin el seu i treure el màxim a la resta de companys i companyes fins que s'acabi el temps.

· Peste: El joc de tocar i parar portat a l'estany, on qui era tocar passava a parar conjuntament amb la resta de companys i companyes fins atrapar a tothom, primerament amb la pala i desprès amb la mà.

· Araña: Dins una línea marcada un dels companys para mentre que la resta han d'intentar passar d'una banda a l'altre sense ser tocats i fins que s'atrapi a tothom.

· Joc 10 passades: Dos equips repartits per l'estany intenten realitzar passades entre els membres del seu equip fins arribar a 10 passades i fer punt d'aquesta manera.

En finalitzar la sessió, vam fer uns jocs de tornada a la calma intentant mantenir l'equilibri sobre el kayak en diferents posicions:

1.     Cames fora.

2.     Donar la volta.

3.     Seure al lateral.

4.     Seure amb cames obertes.

5.     Seure amb peus dins.

6.     Dempeus.

7.     Dempeus amb altre sobre la banyera.

8.     Fent el pi.

Així va ser com vam portar els aspectes més tècnics a una activitat més didàctica on treballar més ludicament tots els moviments apressos al matí.

Dia 2

Vam marxar tot el matí al pantà de Rialb on vam realitzar l'assoliment de la navegació en aigües tranqui-les. Conjuntament tots els companys i companyes vam poder fer ús de les tècniques apresses el dia anterior, dins unes aigües estables i amb unes condicions molt favorables pel funcionament de l'activitat, practicant els diferents tipus de palada per dirigir l'embarcació, marxa endavant i marxa enrere, amb palades de propulsió, circulars i retropalades. En arribar al punt de tornada vam fer una aturada per descansar i prendre un bany i desprès tornar per  realitzar l'activitat de la tarda, amb un mínim de coneixements ben assolits.

Per la tarda vam realitzar la iniciació a aigües braves a la zona baixa del canal principal del Club Nàutic Mig Segre. Primerament vam fer una sessió teòrica per contemplar les diferents situacions que podríem trobar en quant a l'aigua es refereix i les accions a realitzar amb el kayak en relació al medi i la manera de fer-ho.

Tècniques a realitzar:

·Angle 0º: En posició frontal a la corrent oferim el mínim de superfície de embarcació possible al corrent, calculant les diferents maniobres, sent l'eix al llarg de la piragua i on podem palejar amb suavitat i de manera continua sobre la corrent principal si l'embarcació queda ben encarada.

· Creuament: És una maniobra que ens permet encreuar la corrent d’un costat a l’altre.

Hem de tenir en compte els següents punts:

- Determinar la direcció de la corrent.

- Preparar el bot en relació amb la corrent ( angle de back, encreuament o ferri)

- Remar contínuament: una vegada aconseguit l’angle que jutgem convenient, iniciarem un cicle continu de remades fins arribar a l’altre costat de la corrent.

· Back: De la mateixa forma que el creuament, però en arribar a la meitat del recorregut aguantem la posició en angle 0º palejant sobre la corrent principal  i tornem a la posició de sortida inicial mantenint aquest angle de 45º per un correcte desplaçament. una vegada que s'hagi aconseguit el punt desitjat sobre la llengua de la corrent, re acomodarem l'angle del bot respecte a la corrent per seguir el nostre trajecte.

·   Pressa de corrent: Dins la corrent principal comencem a oferir major superfície de contacte amb l'embarcació, obrint l'angle de contacte fins fer casc i "deixar-nos portar" pel corrent principal per acabar d'encarar la baixada en el sentit del corrent.

Corrents i actuació de l'aigua:

· Corrent principal: Es el canal principal d'aigua per on flueix el curs del riu en el seu descens i el qual aprofitem per realitzar les diferents tècniques.

· Contracorrent: Les contracorrents que es formen a la riba s’han d’utilitzar per embarcar o desembarcar. Les que es formen al mig del riu poden ser utilitzades per maniobrar i dirigir el bot en la trajectòria escollida. Apliquem el contracorrent en el nostra favor.

· Corba d’un riu: Les grans corbes d’un riu es caracteritzen normalment per una part externa, generalment en forma de paret rocosa en la que xoca la major part de la corrent, i per una part interna en la que la corrent perd intensitat, formant una gran contracorrent amb una riba suau i arenosa. Es deu prestar especial atenció a aquest tipus de corbes, ja que suposen un perill potencial si no s’afronten correctament, Per això, en arribar a la corba, devem apropar-nos a la riba interna de la mateixa orientant progressivament l’embarcació en la nova direcció. S’ha d’evitar que la proa del bot entri en la contracorrent, ja que en aquest cas, així la sotmetrà a una brusca rotació.

L'últim punt teòric va ser el manual d'auto salvament en cas de caure a l'aigua per intentar oferir autonomia:

1. Treure l'anella de seguretat del cubrebanyeres un cop capgirats per sortir del kayak.

2. Agafar el material i girar la embarcació, per tal que no s'ompli d'aigua i sigui més fàcil la maniobra.

3. Agafar el kayak per la punta i nedar cap a la vora del riu o canal.

Sortir de l’aigua i buidar el kayak fent inclinacions en vertical a la proa i popa amb sacsejos d’esquerra a dreta per buidar-la bé, amb l’ajut d’un company o d’un mateix.

Dia 3

El tercer dia vam invertir tot el temps en passar matí i tarda a Camarasa, mitjançant les tècniques i conceptes teòrics i pràctics ens vam aproximar a una realitat més complexa.

Mica en mica y a mesura que fèiem el descens del riu vam poder observar com aplicar les diferents tècniques.

· Backs progressius i creuaments sobre el corrent principal.

· Presses de corrent.

· Contracorrents rere arbres i matolls.

· Ràpids: Secció on augmenta la velocitat i turbulències de l'aigua d'un riu.

Ja a la tarda vam tornar a posar en pràctica totes les tècniques apresses, mitjançant un descens de riu més gran, fins tornar a passar per una zona ja coneguda.

Dia 4

L'últim dia vam realitzar la sessió pràctica al canal del Club Nàutic Mig Segre. Primerament vam teoritzar sobre com afrontar els obstacles que podíem trobar al canal, principalment, pedres i la seva funció:

· Deflectors: Mitjançant pedres de gran mida i altres més petites es modifica el corrent del riu, reduint l'impacte del corrent sobre alguna zona específica o dirigint aquesta cap altre sentit per tal d'adaptar les forces del riu a les nostres necessitats.

· Marmita: Petites alteracions de l'aigua en zones on afecten les erosions, forats i sediments juntament amb petits remolins formats per la velocitat de l'aigua.

· Coixí d'aigua: Efecte de l'aigua en xocar contra un obstacle, de manera que esmorteix lleugerament tot el que vingui darrere fent que l'impacte sigui més suau.

El mode de seguretat en caure al canal es diferent i així ens ho van fer saber:

Treure l'anella de seguretat del cubrebanyeres un cop capgirats per sortir del kayak.

1. Agafar el material i girar la embarcació, per tal que no s'ompli d'aigua i sigui més fàcil la maniobra.

2. Agafar el kayak per la punta i nedar cap a la vora del riu o canal.

3. En cas de ser arrossegat pel corrent, oblidar-se del material, mantenir una posició de seguretat estirat cap amunt i amb els peus per davant per tal de frenar en cas de xocar amb algun objecte.

4. Sortir de l'aigua i buidar el kayak fent inclinacions en vertical de proa i popa amb sacsejos a esquerra i dreta per buidar-la be, amb ajuda de un company o un mateix.

Vam realitzar el descens del canal per seccions  controlant en cada moment el que trobaríem progressivament. A la tarda vam tornar a encarar de la mateixa manera el canal però aquest cop, les seccions es van dividir molt menys, pel que l'activitat va ser molt més fluida.