Diari de l'activitat [dia 3] - Diumenge, 3 de Maig de 2015

Diari 03/05/2015

Matí:

Sona el despertador. Costa més moure els músculs que els dies anteriors, es comença a notar l’esgotament, però ens aixequem amb moltes ganes, avui anem a Camarasa! Els monitors ens van explicar que molta gent es posaria les mans al cap si els diguéssim que el tercer dia després d’haver pujat a un caiac per primera vegada anem a Camarasa. Som inefos i això més que intimidar-nos ens fa entrar més ganes de fer-ho!

Després d’un bon esmorzar per agafar forces i haver-nos tret les lleganyes, enfilem el camí cap al club nàutic i al arribar preparem entre tots el material necessari per emportar-nos a Camarasa. Un cop tenim tot preparat comencem el trajecte.

Al cap d’una bona estona, arribem a Camarasa i abans d’aparcar, passem amb els cotxes i les furgonetes pel costat del riu. Tothom que pot s’enganxa a les finestres per veure com són les corrents i mentiria si digués que més d’un no ens vam sorprendre... En algunes parts hi havien corrents que semblaven molt fortes i també ens vam fixar en la presència de més d’una roca de tamany més que considerable en meitat del riu...

Aparquem. Ja s’acosta el moment. Descarreguem el material, ens posem el neoprè (sembla que cada dia costi més de posar!), el cobrebanyeres, l’armilla, el casc... En aquest moment el Toni ens crida per fer-nos una explicació de com ens organitzarem durant la sessió i per recordar-nos les mesures de seguretat i la importància de seguir-les en cas de bolcar en un riu com aquest. Quan acaba l’explicació acabem de preparar-nos, agafem els caiacs, els rems i anem a la vora del riu. Ja comencem!

Embarquem en una zona on la corrent no és excessivament forta, ens dividim per grups de 6-7 persones per monitor i comencem a navegar, realitzant les maniobres que vam practicar el dia anterior, bacs, creuaments, tomes de corrent, stops... Tot va bé, de moment ningú bolca, molts estem una mica tensos i concentrats per tal de no fer-ho. La majoria hem tocat l’aigua amb les mans i tot i que no és tan freda com l’aigua del canal, ningú té especial il·lusió per donar-se un bany inesperat.

Anem poc a poc avançant per el riu i poc a poc guanyem confiança i estem menys tensos, cosa que també provoca que algunes persones baixin la concentració, tenint els primers “ensurts”, hi ha qui no entra a la corrent amb l’angle adequat i no aconsegueix fer un bac, qui entra tard a la hora de fer un stop... i finalment, qui al fer la toma de corrent dona casc cap el cantó equivocat i bolca, ja s’ha obert la llauna, primera bolcada del dia! I sembla que hi ha qui té enveja d’aquest moment, perquè just després bolquen 2 o 3 persones més!

Els monitors ajuden a apropar a la vora del riu les embarcacions i als nàufrags. Comencen les bromes dels companys i rialles generalitzades, tots veiem que no passa res per bolcar (excepte que et mulles i suposa un esforç important treure l’embarcació i buidar-la) així que a partir d’aquest moment, la majoria de persones  ja estem més tranquils i animats, bromejant i navegant amb més soltura.

Poc a poc anem avançant per el riu i anem trobant zones de corrents d’intensitat més elevada i amb contres més petites per a realitzar els stops. A partir d’aquest moment les bolcades començaven a ser més generalitzades, tot i que no eren lo habitual.

Arribem a una zona de ràpids. Per aquí hem de passar?? Pràcticament només veiem escuma a l’aigua! Passa el monitor per el ràpid i ens espera a l’altre costat. Que carai! Podem fer-ho! Ens enfilem de un en un cap al ràpid i el passem la majoria sense problemes. Com mola! Llàstima que el moment passi tant ràpid!

A partir d’aquest moment, ja ens creiem capaços de tot, i vam comprovar que excés de confiança = bolcar. Caiac ple d’aigua, remullats de cap a peus i lliçó apresa.

Continuem navegant, passem algun ràpid més i sense adonar-nos, arribem al punt on hem de desembarcar, carregar el material a les furgonetes i menjar. Quina gana! Mengem en silenci, tothom concentrat en menjar i saciar l’apetit. Al acabar, comentaris sobre la baixada del riu i sense adonar-nos, s’apodera de nosaltres una fatiga i una son enorme. Busquem llocs a la ombra per poder estirar-nos una estona i dormitar una mica abans de tornar a pujar a dalt del riu per tornar a embarcar.

Tarda:

És la hora de pujar un altre cop a d’alt del riu per fer una nova baixada. Estem cansats i mig adormits. Arribem, descarreguem el material i ens preparem per començar a navegar de nou. Aquest cop embarquem una mica més amunt que al matí, just on és la pressa, cosa que va molt bé, perquè passem per sota de la caiguda d’aigua i ens remullem una miqueta, refrescant-nos i espavilant-nos .

Ens tornem a separar per grups com al matí i comencem una nova baixada, sabedors del que ens espera pel camí.

La tarda transcorreix amb normalitat, baixant una mica més ràpid, fent parades en contres més petites i complicades i realitzant algunes maniobres en zones més complicades que al matí. De tant en tant s’escolten crits i rialles, generalment això significava que algú havia bolcat i si no, que havia estat a punt de bolcar.

Tornem a arribar als ràpids. La gent hi passa amb més confiança que al matí i més d’un clava el rem en ninguna part, comportant un desequilibri que el 99% de les vegades suposava bolcar.

Continuem avançant per el riu, i de sobte, ens comencem a adonar de que arribem al final del trajecte. Just en aquest moment, com per art de màgia, comencem a sentir l’esgotament i remem a poc a poc l’últim tram on la corrent és molt suau. Ja acabem el dia a Camarasa.

Arribem, desembarquem, recollim el material i fem la valoració del dia abans de marxar. Tots ho agraïm... si ens haguéssim d’asseure al arribar a l’aula, més d’un es quedaria adormit! Ens acomiadem de l’Edu, que ha de marxar a la sortida d’activitats nàutiques i pugem als cotxes i furgonetes per tornar.

Arribem al club nàutic, descarreguem tot el material i marxem a l’alberg. Al arribar, estem cansats, però... que carai! Anem a prendre alguna cosa, que ens ho hem guanyat!

Després de la cerveseta de rigor, sopem, i no sabria dir exactament la hora però vam marxar a dormir més d’hora del que acostumem a fer-ho entre setmana... Ja només ens queda un dia més! Això passa volant!

__________________________________________________

Valoració:

Ha estat un dia molt complert interessant. La visita a Camarasa ha estat tot un repte i és un dia que difícilment oblidarem. Unes vistes precioses i un riu amb corrents de molta intensitat en algunes parts, coses que han fet que gaudim moltíssim tot i el cansament acumulat.

La distribució dels grups (nombre d’alumnes per monitor) ha estat molt correcte, al igual que la organització a la hora de realitzar els exercicis, baixant en fila índia quan les corrents eren assequibles i d’un en d’un en les zones on hi havia més possibilitats de bolcar.

Quan algú bolcava, ràpidament es paralitzava el grup i el monitor ajudava de manera immediata a qui havia bolcat, tant a agafar el material i remolcar-lo fins la vora del riu, com recordant les pautes de seguretat i recomanant la millor zona per on sortir de l’aigua i poder buidar el caiac.

Després de dinar ha estat un moment dur degut al cansament, però al entrar  a l’aigua ens hem animat i ens oblidat del cansament.

En definitiva, una de les millors activitats que hem realitzat durant aquesta sortida.