On?

L'activitat va ser realitzada a Ponts, un municipi i localitat de la província de Lleida amb 3.000 habitants, situat a la comarca catalana de la Noguera. Se situa a la subcomarca del Segre Mitjà.

Els orígens es remunten a temps llunyans, ja que es van trobar restes prehistòriques com el dolmen de Sols de Riu, o escultures datades a l'edat de Bronze. El poble està dominada per l'antic castell en ruïnes, l'Església romana també amb ruïnes, el desaparegut monestir; i l'Església de Santa Maria, construcció gòtica del segle XIX durant les guerres carlistes, i reedificades posteriorment.

Ponts disposa de nombrosos racons per descobrir, com el seu passeig, el passatge Pinyolà, la plaça Planell, el carrer Major, l'antiga muralla o el carrer de Santa Maria. La seva situació, a prop del riu Segre, i el magnífic entorn que l'envolta, permet la pràctica de diverses activitats lúdiques, com el piragüisme, un dels esports més tradicionals de la zona. La bicicleta de muntanya, el motociclisme, el senderisme, la pesca i la caça; o els esports d'aventura, com el rafting, l'escalada i el ràpel, completen l'oferta.

Club Náutic Mig Segre va ser l'encarregat de portar durant els 4 dies que vam estar a Ponts, la nostra formació bàsica de piragüisme en aigües braves. Per conèixer una mica més a aquest club de piragüisme ens remuntarem en la seva història i així coneixerem les seves arrels.  
El club Náutic Mig Segre va ser fundat l'1 d'Agost de 1977 per Miguel Calvet com a president. Per començar van organitzar el primer curs de natació per a la gent de Ponts malgrat la falta d'instal·lacions. Però és en 1978 quan es produeix l'arrencada real del Club apareixent en la revista Portaveu de Ponts i reivindicant unes instal·lacions esportives i piscines municipals. Es duu a terme el primer curs de monitors de piragüisme a càrrec d'un tècnic de la Federació Espanyola de Piragüisme, on prenen parteix palistes de tota la província. També es participa aquest mateix any en el campionat de Catalunya. 

Durant els següents anys el Club Náutic Mig Segre es va consolidant i no és fins a l'any 1985 on el club va “vent en popa” aconseguint èxits esportius a nivell de campionats de Catalunya i Espanya.

Malgrat algunes dificultats del camí, gràcies a la nominació de Barcelona 92 com a seu dels Jocs Olímpics, es decideix participar en la modalitat d'eslalon en aigües braves. L'inici d'aquesta nova modalitat no és fàcil, però gràcies al regal per part de la “Ferrovial” (una furgoneta i 10 equips d'iniciació) permet al club pujar-se al tren de l'alta competició.




El remolí dels JJOO fa que tot s'acceleri i s'aconsegueixen les 2 primeres medalles d'eslalon en aigües braves en els campionats d'Espanya. Toni Ferreros participa per primera vegada en competició internacional com a membre de la selecció nacional i quedant concentrat per a la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Malgrat els grans esforços de Toni es queda a les portes de l'equip nacional de cara als JJOO. Tot aquest esforç dóna els seus fruits mes avanci quan als JJOO d'Atlanta de 1996 entra dins de l'equip nacional. El club es va consolidant cada vegada més en competicions d'Espanya convertint-se en un referent en eslalon d'aigües braves.

En 1997 la riuada es porta de nou les instal·lacions del camp d'entrenament i de competició fent que el moment del club es dificulti. Es convoquen eleccions de nou i juntament amb una nova directiva plena d'esperances i il·lusions es presenta un nou projecte de construcció de l'edifici de serveis del Club Náutic Mig Segre damunt de l'antic magatzem i vestuaris de futbol. Per la cara de l'alta competició es planteja un nou objectiu, Sídney 2000, Toni Ferreros entra de nou en l'equip nacional, mentre que Jordi Sagna es queda als afores. 
Durant tot l'hivern es treballa en la construcció del club que en el 2000 es dóna per finalitzada la primera fase: el magatzem, les oficines i la sala de control de competició. Després dels JJOO de Sídney 2000 es produeix un canvi generacional. Toni es consolida com a tècnic del Club duent a terme tasques de promoció, competició i formació de tècnics en l'INEF Catalunya.  


En 2002 comença la fase 2 de construcció (vestuaris i aules) del club mitjançant una subvenció per part de la Generalitat de Catalunya.

Són en els anys següents on s'obtenen èxits esportius a nivell nacional i internacional en diferents categories buscant com a objectiu la participació en les següents olimpíades d'Atenes 2004.  
Aquesta vegada és Jordi Sagna qui entra en l'equip nacional aconseguint d'aquesta manera una participació total en els últims quatre JJOO de piragüisme d'aigües braves i cada vegada millor. El diploma aconseguit per Jordi és el resultat mes destacat en una participació olímpica. S'inauguren els nous vestidors i amb èxit en la participació de cursos d'estius organitzats pel Club, amb joves promeses de Ponts i la incorporació per primera vegada de palistes d'Artesa de Segre. 
Es comença un treball important de base per incrementar el numero de palistes en la Copa d'Espanya. 
En 2006 el club Náutic disputa la Lliga Estatal d'aigües braves aconseguint medalla d'or en tota la modalitat de canoa. I és a partir d'aquí on el Club Náutic Mig Segre es converteix en un dels referents d'aigües braves a nivell nacional, obtenint grans resultats en totes les competicions nacionals i internacional.

El pantà de Camarassa està situat entre els pobles de Balaguer i Tremp. El riu que alimenta al pantà és el Noguera Pallaresa que neix a la zona del port de Baqueira, a la vall d’Aran, i on les seves aigües són molt famoses per la pràctica de rafting i piragüisme.

Respecte al pantà de Rialb, es trova als peus de Tiurana, limitat per les muntanyes de Peramola, Oliana, Bassella, Baronia del Rialb, Ponts i la mateixa Tiurana. Alimentat pel riu Segre, el Rialb esta rodejat per preciosos boscos. Aquest té 99 metres alçada i es va començar a construir al 1992 i inaugurat al 2000. És el segon pantà més gran de Catalunya.