Que?

Dia 1

El primer dia al matí vam iniciar la nostra activitat al piragüisme a l'estany pròxim al Club Nàutic Mig Segre. Primerament a nivell teòric vam rebre nocions sobre els aspectes més bàsics a tenir en compte, com les palades, el sentit de l'equilibri i el fet de conduir el kayak amb les cames també i tots els components que permeten navegar i estar equipats.

Així coneixem com a eina principal el propi kayak, format per les diferents parts que el composen, com la banyera, proa o popa entre altres:

Com a elements dins el marc de seguretat i material vam teoritzar sobre la importància de portar el neoprè, el casc, per possibles cops, la importància de l'armilla salvavides per oferir flotabilitat en cas de caure a l'aigua i el cobrebanyera, per que no entri aigua a la embarcació i amb la seva corresponent cinta per estirar en cas de bolcar i poder sortir amb rapidesa del kayak i estant sota l'aigua.

L'últim element important es el rem, material amb el que conduïm l'embarcació i  ens propulsem per l'aigua, de doble fulla i on vam veure quina eren les maneres més efectives de ficar-lo a l'aigua i les seves parts, com mànec, nervi o pala.

Al matí a l'estany vam fer iniciació de la tècnica bàsica a aigües tranqui-les i començar a treballar el següents aspectes:

·       Entrada a l'aigua.

·       Conducció lineal amb punt fix.

·       Palada de propulsió, palada circular i frenada.

·       Iniciació en el cop de casc i equilibri.

·       Aprendre a sortir de l'aigua amb l'embarcació girada.

Per la tarda vam aplicar els principals aspectes tècnics desprès de una classe teòrica amb la didàctica del joc. Vam reforçar la nostra tasca inicial, mitjançant els següents jocs:

· Sardines: El clàssic joc dels paquets on s'ha d'ajuntar el número anomenat el més ràpid possible, eliminant aquells que no aconsegueixen formar el grup.

· Arranca cues: Tothom amb un tros de cinta ha d'intentar a la senyal, que no li treguin el seu i treure el màxim a la resta de companys i companyes fins que s'acabi el temps.

· Peste: El joc de tocar i parar portat a l'estany, on qui era tocar passava a parar conjuntament amb la resta de companys i companyes fins atrapar a tothom, primerament amb la pala i desprès amb la mà.

· Araña: Dins una línea marcada un dels companys para mentre que la resta han d'intentar passar d'una banda a l'altre sense ser tocats i fins que s'atrapi a tothom.

· Joc 10 passades: Dos equips repartits per l'estany intenten realitzar passades entre els membres del seu equip fins arribar a 10 passades i fer punt d'aquesta manera.

En finalitzar la sessió, vam fer uns jocs de tornada a la calma intentant mantenir l'equilibri sobre el kayak en diferents posicions:

1.     Cames fora.

2.     Donar la volta.

3.     Seure al lateral.

4.     Seure amb cames obertes.

5.     Seure amb peus dins.

6.     Dempeus.

7.     Dempeus amb altre sobre la banyera.

8.     Fent el pi.

Així va ser com vam portar els aspectes més tècnics a una activitat més didàctica on treballar més ludicament tots els moviments apressos al matí.

Dia 2

Vam marxar tot el matí al pantà de Rialb on vam realitzar l'assoliment de la navegació en aigües tranqui-les. Conjuntament tots els companys i companyes vam poder fer ús de les tècniques apresses el dia anterior, dins unes aigües estables i amb unes condicions molt favorables pel funcionament de l'activitat, practicant els diferents tipus de palada per dirigir l'embarcació, marxa endavant i marxa enrere, amb palades de propulsió, circulars i retropalades. En arribar al punt de tornada vam fer una aturada per descansar i prendre un bany i desprès tornar per  realitzar l'activitat de la tarda, amb un mínim de coneixements ben assolits.

Per la tarda vam realitzar la iniciació a aigües braves a la zona baixa del canal principal del Club Nàutic Mig Segre. Primerament vam fer una sessió teòrica per contemplar les diferents situacions que podríem trobar en quant a l'aigua es refereix i les accions a realitzar amb el kayak en relació al medi i la manera de fer-ho.

Tècniques a realitzar:

·Angle 0º: En posició frontal a la corrent oferim el mínim de superfície de embarcació possible al corrent, calculant les diferents maniobres, sent l'eix al llarg de la piragua i on podem palejar amb suavitat i de manera continua sobre la corrent principal si l'embarcació queda ben encarada.

· Creuament: És una maniobra que ens permet encreuar la corrent d’un costat a l’altre.

Hem de tenir en compte els següents punts:

- Determinar la direcció de la corrent.

- Preparar el bot en relació amb la corrent ( angle de back, encreuament o ferri)

- Remar contínuament: una vegada aconseguit l’angle que jutgem convenient, iniciarem un cicle continu de remades fins arribar a l’altre costat de la corrent.

· Back: De la mateixa forma que el creuament, però en arribar a la meitat del recorregut aguantem la posició en angle 0º palejant sobre la corrent principal  i tornem a la posició de sortida inicial mantenint aquest angle de 45º per un correcte desplaçament. una vegada que s'hagi aconseguit el punt desitjat sobre la llengua de la corrent, re acomodarem l'angle del bot respecte a la corrent per seguir el nostre trajecte.

·   Pressa de corrent: Dins la corrent principal comencem a oferir major superfície de contacte amb l'embarcació, obrint l'angle de contacte fins fer casc i "deixar-nos portar" pel corrent principal per acabar d'encarar la baixada en el sentit del corrent.

Corrents i actuació de l'aigua:

· Corrent principal: Es el canal principal d'aigua per on flueix el curs del riu en el seu descens i el qual aprofitem per realitzar les diferents tècniques.

· Contracorrent: Les contracorrents que es formen a la riba s’han d’utilitzar per embarcar o desembarcar. Les que es formen al mig del riu poden ser utilitzades per maniobrar i dirigir el bot en la trajectòria escollida. Apliquem el contracorrent en el nostra favor.

· Corba d’un riu: Les grans corbes d’un riu es caracteritzen normalment per una part externa, generalment en forma de paret rocosa en la que xoca la major part de la corrent, i per una part interna en la que la corrent perd intensitat, formant una gran contracorrent amb una riba suau i arenosa. Es deu prestar especial atenció a aquest tipus de corbes, ja que suposen un perill potencial si no s’afronten correctament, Per això, en arribar a la corba, devem apropar-nos a la riba interna de la mateixa orientant progressivament l’embarcació en la nova direcció. S’ha d’evitar que la proa del bot entri en la contracorrent, ja que en aquest cas, així la sotmetrà a una brusca rotació.

L'últim punt teòric va ser el manual d'auto salvament en cas de caure a l'aigua per intentar oferir autonomia:

1. Treure l'anella de seguretat del cubrebanyeres un cop capgirats per sortir del kayak.

2. Agafar el material i girar la embarcació, per tal que no s'ompli d'aigua i sigui més fàcil la maniobra.

3. Agafar el kayak per la punta i nedar cap a la vora del riu o canal.

Sortir de l’aigua i buidar el kayak fent inclinacions en vertical a la proa i popa amb sacsejos d’esquerra a dreta per buidar-la bé, amb l’ajut d’un company o d’un mateix.

Dia 3

El tercer dia vam invertir tot el temps en passar matí i tarda a Camarasa, mitjançant les tècniques i conceptes teòrics i pràctics ens vam aproximar a una realitat més complexa.

Mica en mica y a mesura que fèiem el descens del riu vam poder observar com aplicar les diferents tècniques.

· Backs progressius i creuaments sobre el corrent principal.

· Presses de corrent.

· Contracorrents rere arbres i matolls.

· Ràpids: Secció on augmenta la velocitat i turbulències de l'aigua d'un riu.

Ja a la tarda vam tornar a posar en pràctica totes les tècniques apresses, mitjançant un descens de riu més gran, fins tornar a passar per una zona ja coneguda.

Dia 4

L'últim dia vam realitzar la sessió pràctica al canal del Club Nàutic Mig Segre. Primerament vam teoritzar sobre com afrontar els obstacles que podíem trobar al canal, principalment, pedres i la seva funció:

· Deflectors: Mitjançant pedres de gran mida i altres més petites es modifica el corrent del riu, reduint l'impacte del corrent sobre alguna zona específica o dirigint aquesta cap altre sentit per tal d'adaptar les forces del riu a les nostres necessitats.

· Marmita: Petites alteracions de l'aigua en zones on afecten les erosions, forats i sediments juntament amb petits remolins formats per la velocitat de l'aigua.

· Coixí d'aigua: Efecte de l'aigua en xocar contra un obstacle, de manera que esmorteix lleugerament tot el que vingui darrere fent que l'impacte sigui més suau.

El mode de seguretat en caure al canal es diferent i així ens ho van fer saber:

Treure l'anella de seguretat del cubrebanyeres un cop capgirats per sortir del kayak.

1. Agafar el material i girar la embarcació, per tal que no s'ompli d'aigua i sigui més fàcil la maniobra.

2. Agafar el kayak per la punta i nedar cap a la vora del riu o canal.

3. En cas de ser arrossegat pel corrent, oblidar-se del material, mantenir una posició de seguretat estirat cap amunt i amb els peus per davant per tal de frenar en cas de xocar amb algun objecte.

4. Sortir de l'aigua i buidar el kayak fent inclinacions en vertical de proa i popa amb sacsejos a esquerra i dreta per buidar-la be, amb ajuda de un company o un mateix.

Vam realitzar el descens del canal per seccions  controlant en cada moment el que trobaríem progressivament. A la tarda vam tornar a encarar de la mateixa manera el canal però aquest cop, les seccions es van dividir molt menys, pel que l'activitat va ser molt més fluida.